Pelada


Ahir precisament es passava per aquest blog el meu professor de literatura catalana en l'institut, que intuïa qui sóc, però no desvetllava el meu nom. Sí, sóc jo! I, vés per on, hui m'he pelat classe de francés. Les tinc dilluns i dimecres de tres a cinc a l'Escola Oficial d'Idiomes i són soporíferes. Supose que els 120 minuts dedicats dilluns al subjuntiu m'han fet enrere avui i, per estalviar-me la mala consciència, he llegit uns capítols més de L'herbe rouge, una de les poques novel·les de Boris Vian que em resta per llegir. Els que conegueu el polifacètic escriptor francés sabreu que és una addicció i el responsable que m'haja apuntat a francés. El 3 de juny tinc l'examen de canvi de cicle. Sé que hui és el darrer dia que me la podia pelar. Ho he fet amb el mateix regust amb què em pelava les classes de la universitat; per traure'n un profit particular. Diré també que l'institut d'Albaida i professors com l'esmentat tenen la culpa de la meua saludable dèria literària.