La utilitat del futbol

De vegades em pregunten quin sentit té seguir un equip de futbol. "És una dosi d'alegria extra" conteste i em responen, amb lògica, que també de cabreig si el teu equip perd. Supose que passarà en la majoria dels casos, però no amb el Llevant. Sóc d'un equip tan patit que els aficionats (dissabte superàvem els 15.000 en el Ciutat dos anys després) som felicets amb què l'equip faça el que puga cada setmana. Allò de "l'important és participar" és més visible en este club que en cap altre. Com també aquell lema, "forjados en el yunque de la adversidad". Sinó, digueu-me com és possible que fa dos anys escrivira açò i ara us mostre aquesta foto. El Llevant UE està a un pas de primera amb un equip fet amb jugadors recuperats pel futbol, cessions i gent de la casa. Retalls i pedaços ben cosits per Luis Garcia i el director esportiu que han fet, d'un dels pressupostos més baixos de la segona divisió, un equip apdavanter de la empatat a punts amb la tot poderosa Reial Societat. En qüestió de setmanes caurà l'ascens a primera, en l'any del centenari. Però si no pujàrem, que ho farem, tampoc passa res: ens han il·lusionat tota una temporada. Sols per això, paga la pena seguir el Llevant. Reconec que els seguidors del Reial Madrid o del València ho tindran més cru. No guanyen sempre i sembla que és l'únic objectiu. Per això és més sa afrontar les temporades amb expectatives humils i que siga el temps qui aporte les satisfaccions. L'any que ve, en primera, no importarà tan el lloc final en la classificació com sentir que els granotes, sense pols ni remolí, estem de nou en primera. (Per cert, dissabte vam guanyar 2 a 1 al Rayo. El gol d'ells va ser de penal i a nosaltres ens van expulsar dos jugadors: forjats en l'enclusa de l'adversitat).

JM López