Vattimo (II)

Com havia promés, ací deixe uns extractes de l'entrevista de Manuel Pérez Browne a Gianni Vattimo, filòsof de la postmodernitat, a la revista Dialogal de l'estiu passat:

"La dissolució de veritats eternes permet pensar Déu com un ésser actiu, creador, més involucrat en la història humana: imatge que, d'altra banda, és més coherent amb la d'un Déu que, en comptes de quedar-se allà lluny, al cel, s'encarna."

"La veritat només ens fa lliures si esdevenim menys dogmàtics i més caritatius".

"Avui ja no ens posem d'acord perquè trobem la veritat, sinó que trobem la veritat perquè ens posem d'acord. Potser sí que hi ha un contingut objectiu de la veritat, però a mi no m'interessa si no es pot sostenir en un acord múltiple".

"Per què sempre hauria de sentir angoixa davant dels béns materials o els plaers de la carn? (....) Penso que no són els béns terrenals els que m'allunyen de Déu. És el fet de lligar-m'hi massa que em torna envejós o violent".

"Hem d'alliberar-nos de la veritat"

Comentaris

Josep ha dit…
D'acord amb Vattimo, tot i que malauradament siga complicat posar-ho en pràctica al periodisme actual.

Estem en contacte per ací !
Salutacions

Entrades populars