Rodalia

El tren produïa un sorollós soroll que distreia els mocs i els crits d'un nadó que plorava. Ens molestava a tots en aquella vesprada de poca gent i molt de silenci. Els pares van entendre la nostra mirada i soltaren el fre de les rodes, tragueren el carret en la següent estació, sempre desèrtica, i pujaren de nou. Cap dels passatgers va mostrar un gest de reprovació ni un judici d'immoralitat, ni tan sols la jove que repartia pamflets pro alliberament animal o el prelat de l'Opus Dei.